Al taller d'Alejandra Caballero

Com definiries la teva obra?
PodrĂem dir-ne realista poètico-narrativa. Generalment, pinto escenes Ăntimes. Moments quotidians però de certa transcendència a la vida d’un personatge, normalment una dona. Intento que tots els elements del quadre tinguin sentit i aportin alguna cosa a la idea germinal. Per a mi, sĂłn importants les “sortides”, Ă©s a dir, les portes i finestres que connecten l’interior amb l’exterior. Per la seva banda, el mar Mediterrani Ă©s un altre element recurrent que pot representar la pau interior. Pel que fa a les influències, sĂ que Ă©s veritat que a les meves obres de vegades Ă©s notòria la influència de Hopper, Hammershøi i Vermeer.
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
Sovint Ă©s relativament senzill. Veig alguna cosa que m’agrada, per exemple el meu nebot sopant a la cuina de ma mare, i el pinto. Potser no tal qual, perquè sempre s’han de canviar els aspectes de la realitat perquè aquesta funcioni a una pintura, però gairebĂ© Ă©s aixĂ de simple. En altres ocasions, però, el procĂ©s Ă©s mĂ©s llarg. Recordo alguna cosa o veig una escena real o de pel·lĂcula que m’emociona i començo a donar-hi voltes. Deixo la idea en stand-by fins que trobo l’escenari o la persona que hi encaixa i a partir d’aquĂ construeixo la resta.
"Generalment, pinto escenes Ăntimes. Moments quotidians però de certa transcendència a la vida d’un personatge, normalment una dona. Intento que tots els elements del quadre tinguin sentit i aportin alguna cosa a la idea germinal"
Quan i per quines raons vas començar a pintar?
Vaig començar a pintar des de ben petita, perquè veia la meva mare fer-ho. Vam passar moltes tardes de diumenge juntes mirant els llibres de pintura que tenĂem a casa. Pintar era (i Ă©s) el meu passatemps preferit i bastant d’hora vaig començar a anar a les classes d’un veĂ nostre que era artista.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?
Pintar mai no ha estat fà cil. Fer un quadre requereix sempre esforç i dedicació. A la meva obra els canvis que he anat incorporant són subtils. Potser sà que es pot apreciar que al principi els temes que pintava estaven extrets del meu entorn més proper i, en canvi, als darrers anys he anat introduint persones i llocs imaginats. Vaig passar una època en què vaig tractar sobretot el tema de la infà ncia, una altra temporada em vaig dedicar als viatges, als bars… I últimament m’interessen més les relacions interpersonals, de forma que als quadres apareixen o se suggereix més d’una sola figura humana. En tot cas, espero no evolucionar mai cap a un major barroquisme...
ÂżPodries citar-nos els projectes artĂstics i les exposicions de la teva carrera que consideris mĂ©s importants?
El primer projecte artĂstic important que recordo amb estima va ser el d’un treball en equip amb dos amics de la facultat de Belles Arts: el PĂ©bĂ©o Art Contest en el qual vam realitzar una instal·laciĂł poètica a Marsella, just en acabar la carrera. TambĂ© destacaria les exposicions col·lectives de becats per la facultat a les beques d’AyllĂłn (Segovia) i Granada. Aquestes convivències amb companys amb les meves mateixes inquietuds han estat unes de les millors experiències vitals que he tingut. Finalment, l’exposiciĂł individual a la Jugoslavenska Galerija Umetnickih Dela de Belgrad va ser tambĂ© un projecte molt interessant. Hi va col·laborar l’ambaixada espanyola de Belgrad i em va permetre conèixer la ciutat i la seva gent i costums.