Podríem dir-ne realista poètico-narrativa. Generalment, pinto escenes íntimes. Moments quotidians però de certa transcendència a la vida d’un personatge, normalment una dona. Intento que tots els elements del quadre tinguin sentit i aportin alguna cosa a la idea germinal. Per a mi, són importants les “sortides”, és a dir, les portes i finestres que connecten l’interior amb l’exterior. Per la seva banda, el mar Mediterrani és un altre element recurrent que pot representar la pau interior. Pel que fa a les influències, sí que és veritat que a les meves obres de vegades és notòria la influència de Hopper, Hammershøi i Vermeer.

Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?

Sovint és relativament senzill. Veig alguna cosa que m’agrada, per exemple el meu nebot sopant a la cuina de ma mare, i el pinto. Potser no tal qual, perquè sempre s’han de canviar els aspectes de la realitat perquè aquesta funcioni a una pintura, però gairebé és així de simple. En altres ocasions, però, el procés és més llarg. Recordo alguna cosa o veig una escena real o de pel·lícula que m’emociona i començo a donar-hi voltes. Deixo la idea en stand-by fins que trobo l’escenari o la persona que hi encaixa i a partir d’aquí construeixo la resta.

"Generalment, pinto escenes íntimes. Moments quotidians però de certa transcendència a la vida d’un personatge, normalment una dona. Intento que tots els elements del quadre tinguin sentit i aportin alguna cosa a la idea germinal"

Vaig començar a pintar des de ben petita, perquè veia la meva mare fer-ho. Vam passar moltes tardes de diumenge juntes mirant els llibres de pintura que teníem a casa. Pintar era (i és) el meu passatemps preferit i bastant d’hora vaig començar a anar a les classes d’un veí nostre que era artista.

Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?

Pintar mai no ha estat fàcil. Fer un quadre requereix sempre esforç i dedicació. A la meva obra els canvis que he anat incorporant són subtils. Potser sí que es pot apreciar que al principi els temes que pintava estaven extrets del meu entorn més proper i, en canvi, als darrers anys he anat introduint persones i llocs imaginats. Vaig passar una època en què vaig tractar sobretot el tema de la infància, una altra temporada em vaig dedicar als viatges, als bars… I últimament m’interessen més les relacions interpersonals, de forma que als quadres apareixen o se suggereix més d’una sola figura humana. En tot cas, espero no evolucionar mai cap a un major barroquisme...

¿Podries citar-nos els projectes artístics i les exposicions de la teva carrera que consideris més importants?

El primer projecte artístic important que recordo amb estima va ser el d’un treball en equip amb dos amics de la facultat de Belles Arts: el Pébéo Art Contest en el qual vam realitzar una instal·lació poètica a Marsella, just en acabar la carrera. També destacaria les exposicions col·lectives de becats per la facultat a les beques d’Ayllón (Segovia) i Granada. Aquestes convivències amb companys amb les meves mateixes inquietuds han estat unes de les millors experiències vitals que he tingut. Finalment, l’exposició individual a la Jugoslavenska Galerija Umetnickih Dela de Belgrad va ser també un projecte molt interessant. Hi va col·laborar l’ambaixada espanyola de Belgrad i em va permetre conèixer la ciutat i la seva gent i costums.