Etiquetar o definir la teva obra sempre és perillós, ja que acotes barreres que després són difícils de trencar. Se m'ha definit de moltes maneres: abstracte, simbòlic, matèric... La veritat és que no em sento identificat amb cap d'elles..., ja que l'obra, o el resultat d'aquesta, sempre és el resultat d'un procés que ve donat d'uns estudis previs i que, per tant, condicionen l'obra. Depenent d'aquest estudi realitzo peces d'un caire més escultòric, pictòric o de dibuix. La iconografia i iconologia tríades sempre dependran del "llibre" que estigui treballant.

Des de l'any 2000 parteixo de sèries que anomeno: "Llibres"Il libro dei giochi, Il libro dell'acqua, Un llibre per la Jana, "Il libro dell'aria", Un llibre pel Martí, El llibre de les flors, etc. Aquests "llibres" estan formats per moltes obres a nivell d'instal·lacions, pintura, escultura, gravats, poemes, etc. Sorgeixen sempre d'una necessitat vital, i acostumen a durar entre dos i quatre anys.

Sempre he tingut la necessitat de comunicar, com tothom suposo, el que tenia ganes d'explicar, em ballava pel cap, teoritzava, etc. Durant anys ho vaig fer amb la poesia i la música, ja que vaig compaginar els estudis de Música amb els de Belles Arts. Em vaig adonar de sobte, que si no posava barreres en els llenguatges fluïa l'Art en majúscules, ja no importava si feia una cosa o altra... Havia aconseguit expressar-me amb diferents llenguatges, entre ells la pintura. I veia que en aquesta hi podia incloure el volum, l'escriptura, el pensament, l'espai, la textura... S'obria un nou món!!!

"Les meves obres segueixen un cicle condicionat pels "llibres" que et comentava abans. Normalment començo amb obres de petits formats en forma de papers, gravats, assemblatges, petites instal·lacions, per més tard, tenir la necessitat d'anar als grans formats".

La meva professió artística ha anat de la mà, durant vint-i-cinc anys, de la docència com a professor i Cap de Departament de Volum a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (ESDAP). Des de fa tres anys, i a causa de d'una greu malaltia em vaig replantejar dedicar-me solament a la creació i a impartir conferències... El resultat: una vida molt més reflexiva i l'obra també es nodreix d'aquest fet.

La veritat és que em considero un afortunat: Amb vint-i-tres anys guanyava el 1r Premi en Pintura que organitzava la Generalitat de Catalunya a nivell estatal, després van venir les nombroses exposicions a Itàlia, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, etc. Vaig arribar a tenir 5 mostres individuals a l'any... Potser era massa... L'Arnau Puig em va seleccionar, juntament amb 9 artistes catalans més per commemorar el 700 aniversari de la Universitat de Lleida... Però potser la més important va ser el ser seleccionat per a ser el primer artista que exposava de forma individual al "Palazzo delle Arti" de Nàpols. Una gran mostra amb una vídeo instal·lació, obres de gran format i que se'n va editar un llibre. Darrerament també va ser important la publicació de "Il libro dell'aria" per la prestigiosa editorial Skira.