Our webstore uses cookies to offer a better user experience and we recommend you to accept their use to fully enjoy your navigation.
More information
customize cookies
Show personalized recommendations based on your browsing on other sites.
Show custom campaigns on other websites.
Functional (required)
Necessary to navigate this site and use its functions.
Identify you as a user and store your preferences such as language and currency.
Customize your experience based on your browsing.
Al taller de Jordi Pintó
Com definiries la teva obra?
Doncs és difícil de dir. Jo diria que és bastant inclassificable. És una obra figurativa, però no realista. Bec de moltes fonts i molts estils: el naïf, el cubisme, l'expressionisme, el còmic, el surrealisme, tot el pop, etc. Al final, ho barrejo tot i tracto de crear un univers molt personal en el qual la màgia, l'alegria de viure, l'amor i l'humor ho inundi tot.
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
Llegeixo, escolto música, passejo, miro pel·lícules, vaig a exposicions... Vaja, que simplement visc i faig un munt de coses improductives (riu). En algun moment sorgeix la il·lusió per fer alguna cosa concreta, per dir alguna cosa, per comunicar alguna cosa... I ho plasmo en un petit full de paper o anoto la idea per escrit. Després, elaboro i treballo el dibuix fins que m'agradin i em convencin tant la forma com la idea. Passo el dibuix a la tela i començo a posar el color d'una forma totalment intuïtiva: s'inicia un diàleg amb l'obra en si. En algun moment del procés, començo a avorrir-me, i aquest és el moment de deixar de pintar; el quadre està acabat i, au, a una altra cosa. Perquè després torno a començar un altre quadre amb la il·lusió del principi.
Quan i per què vas començar a pintar?
Sempre m'ha agradat molt dibuixar, des que tinc ús de raó. En el moment per decantar-me en els estudis, les meves preferències eren arquitectura o disseny. Vaig tenir un problema de salut molt greu que em va portar a la taula d'un quiròfan, on em van operar a vida o mort; allà vaig sentir que abandonava el meu cos. Surava per sobre dels metges i m'envaïa una felicitat indescriptible. Vaig sentir una veu que em deia:;Jordi, has de tornar, tens molt a pintar. Vaig tornar a entrar en el meu cos, envoltat de dolors terribles. Quan vaig sortir del postoperatori, vaig decidir que em faria pintor i em vaig apuntar a Belles Arts. Sona una mica increïble, però és així com va passar. Des de llavors, l'art i la pintura només m'han aportat coses bones.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?
Vaig començar fent quadres amb molt pocs elements on predominava més el color marró i els grisos. Amb el pas el temps cada vegada tendeixo més al carregament formal, els meus quadres s'han omplert de detalls i hi ha molt més color. A nivell emocional, tendeixo més a l'alegria, l'amabilitat i la felicitat ... de la qual cosa me n'alegro molt.