El disseny va ser el primer camà que vaig fer servir per satisfer la meva necessitat de comunicar-me. Després, va venir la il·lustració, activitat que de forma natural va donar pas a la pintura. La pintura és ara la meva manera d’explicar històries; unes històries que són meves però que, una vegada estan elaborades i exposades, en realitat ho deixen de ser i passen a ser dels que les miren.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?Â
Ha sigut un camĂ d’anada i tornada, tant en estils, formes i mides com en estats d’à nim, però sempre des de la necessitat d’explicar històries. Algunes vegades ho he fet de manera directament seriada i, d’altres, amb diverses obres aparentment inconnexes, però que en realitat estan lligades entre si per gammes cromĂ tiques i, en general, per tot un sol concepte comunicatiu.Â
Podries citar-nos els projectes artĂstics i les exposicions de la teva carrera que consideris mĂ©s importants?
Com a mĂ©s importants, les exposicions celebrades a Nova York i a ParĂs, perquè van fer augmentar la meva vanitat... Però, sens dubte, el que mĂ©s valoro Ă©s el lligam que s’estableix entre artista i galerista en un projecte concret i la relaciĂł de confiança compartida que s’hi crea caminant plegats per arribar mĂ©s lluny.