Al taller de Jordi Sàbat
Com definiries la teva obra?
Inclouria la meva obra dins del camp de la poesia visual i de la comunicació gràfica. Es tracta de jugar amb la interpretació del significat de les paraules i dels objectes, d’un intent de fer pensar, de fer que el concepte s’esdevingui pintura, d’explicar històries i petits contes, de reescriure els objectes banals canviant-los de context i d’època, de parar el temps… Tot plegat amb una pàtina identificable que unifiqui i faci reconeixible la meva obra i que intenti, també, arrancar un petit somriure a l’espectador.
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
Com a comunicador, crec que cal partir d’un procés conceptual que et permeti pensar en primer lloc què vols dir i amb quina forma o objecte existent ho vols dir. Després, hi ha el procés de proporcionalitat, és a dir, el moment de decidir a quina mida cal produir-ho. I, per acabar, hi ha el procés de realització, que és quan transporto i transformo les idees a les formes planes, primer amb el traç i el color, i finalment amb una pàtina que unifica i amaga les formes inicials sota una capa càlida que ens transporta a moments de contemplació.
Quan i per quines raons vas començar a pintar?
El disseny va ser el primer camí que vaig fer servir per satisfer la meva necessitat de comunicar-me. Després, va venir la il·lustració, activitat que de forma natural va donar pas a la pintura. La pintura és ara la meva manera d’explicar històries; unes històries que són meves però que, una vegada estan elaborades i exposades, en realitat ho deixen de ser i passen a ser dels que les miren.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?
Ha sigut un camí d’anada i tornada, tant en estils, formes i mides com en estats d’ànim, però sempre des de la necessitat d’explicar històries. Algunes vegades ho he fet de manera directament seriada i, d’altres, amb diverses obres aparentment inconnexes, però que en realitat estan lligades entre si per gammes cromàtiques i, en general, per tot un sol concepte comunicatiu.
Podries citar-nos els projectes artístics i les exposicions de la teva carrera que consideris més importants?
Com a més importants, les exposicions celebrades a Nova York i a París, perquè van fer augmentar la meva vanitat... Però, sens dubte, el que més valoro és el lligam que s’estableix entre artista i galerista en un projecte concret i la relació de confiança compartida que s’hi crea caminant plegats per arribar més lluny.
