El disseny va ser el primer camí que vaig fer servir per satisfer la meva necessitat de comunicar-me. Després, va venir la il·lustració, activitat que de forma natural va donar pas a la pintura. La pintura és ara la meva manera d’explicar històries; unes històries que són meves però que, una vegada estan elaborades i exposades, en realitat ho deixen de ser i passen a ser dels que les miren.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?
Ha sigut un camí d’anada i tornada, tant en estils, formes i mides com en estats d’ànim, però sempre des de la necessitat d’explicar històries. Algunes vegades ho he fet de manera directament seriada i, d’altres, amb diverses obres aparentment inconnexes, però que en realitat estan lligades entre si per gammes cromàtiques i, en general, per tot un sol concepte comunicatiu.
Podries citar-nos els projectes artístics i les exposicions de la teva carrera que consideris més importants?
Com a més importants, les exposicions celebrades a Nova York i a París, perquè van fer augmentar la meva vanitat... Però, sens dubte, el que més valoro és el lligam que s’estableix entre artista i galerista en un projecte concret i la relació de confiança compartida que s’hi crea caminant plegats per arribar més lluny.