Intento dotar les peces d'una intensa força poètica en què la temàtica gira entorn de l'ndividu i la manera en què pren consciència de la seva pròpia existència. No pretenc captar un moment fugaç,sinó que la meva obra parla en tot cas de l'absència i de la memòria. Les escenes escollides mostrengairebé sempre a personatges silenciosos i absents que són testimonis sorpresos d'aquest món, de les hores i els dies, i potser d'un temps perdut per sempre però que sembla estar contingut, suspès i present com a un retall d'eternitat. També intento enfrontar-me al silenci, a la immobilitat; i a una pregunta, mai a una resposta, sobre la condició humana.
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
Treballo des de i amb la fotografia, que és el referent d'inici que desplega la meva visió poètica. Acostuma a ser gairebé sempre d'algun motiu del meu dia a dia, d'algun record. En alguns casos utilitzo la serigrafia intervenint papers amb eines clàssiques de dibuix. Miro de donar un paper important a l'experimentació en diversos suports d'impressió com teles, cartró, plàstic i collages. Amb això busco confrontar les reproduccions mecàniques trivials dels mitjans de comunicació amb els elements del dibuix i la pintura, tot plegat per resseguir el paral·lelisme entre els mètodes tradicionals i els instruments expressius moderns. Les esteles del rastre de la línia o les taques matèriques, els traços dinàmics superposats o els solapaments de formes en les quals s’apunten moments anteriors crec que van generant dinamisme a les escenes. Duplicació de línies, superposant fragments del cos amb lleugeres variants dels tempos, distorsionant, desdoblant, repetint... D'alguna manera, jugo amb procediments de tempteig, examinant, experimentant, observant com dialoguen els diferents materials, com fluctuen sobre la superfície i ajusten o anul·len relacions.
" Cada dibuix es converteix en una aventura diferent en què de vegades l'atzar juga un paper tan important com gratificant o, fins i tot, en algun cas, decebedor".
¿Podries citar-nos els projectes artístics i les exposicions de la teva carrera que considerismés importants?
Un dels projectes en què he tingut la sensació de poder-me desenvolupar més ha estat el de l'animació titulada DEEP, produïda juntament amb Berberecho Productions, i que ha funcionat com a videoinstal·lació i com a poema visual. S’hi reuneixen molts dels meus interessos. Hi ha un cos en fugida d'un nedador que, gràcies a l'animació, es mostra relativament desvirtuat de moviment; d'algunamanera s’hi perverteix la continuïtat narrativa, cosa que m’encaixava amb el tema del pas del temps i la seva relació amb la mort. Té una versió amb la locució d'un poema de Leonard Cohen, que ens va donar el permís per utilitzar-la, i una altra amb la d'un poema del meu fill que va escriure arran justament de la mort del meu pare.