No hi ha una sola obra, com tampoc hi ha una imatge o un aspecte que ens defineixi del tot, però tal vegada la meva obra més significativa gira al voltant del que no és real però que participa d'una evident versemblança. Creo imatges que se situen en un punt intermedi entre el registre d'un objecte o d'un lloc i una ressonància poètica interior, una projecció íntima invisible a través del món visible.

Començo per tenir una idea, que és una imatge mental, i després cerco l'objecte real que més pugui acostar-se a aquesta idea/imatge. L'objecte real és manipulat perquè respongui a aquella voluntat. Després comença el treball de materialitzar amb la pintura, procés que en si mateix és tota una aventura, i en el que sovint es modifica poc o molt el que inicialment s'havia projectat.

D'adolescent vaig sentir la necessitat d'afirmar-me. La representació del que hi ha darrere el món visible em va seduir llavors i encara em sedueix ara.

Essencialment no ha variat gaire des que vaig arribar a una certa majoria d'edat artística, ja fa uns vint anys, però sí que he anat afegint temes i gèneres i experimentant amb diferents procediments pictòrics i tècniques.

Pel que fa als projectes artístics, possiblement les sèries primerenques que vaig realitzar de ports, cases i edificis. També la dels bodegons de joguines i, més recentment, la sèrie de paisatge natural surrealista inspirada en gran part en el paisatge mediterrani del Garraf i la posterior sèrie de figura, que en gran part gira al voltant de la història de Salomé.