50 años consagrados al arte

Article escrit per Ramon Casalé Soler,  historiador, crític d'art i museoleg

“La inspiració és treballar cada dia”

Charles Baudelaire

“L’objectiu de l’art no és representar l’aparença externa de les coses, sinó el seu significat interior”
Aristòtil

Cal felicitar a la galeria Anquin’s de Reus pel cinquantè aniversari del seu naixement, ja que avui dia, almenys al nostre país, no és gens fàcil que una sala d’art pugui arribar a la xifra màgica dels 50 anys, i més quan es tracta d’un espai situat fora del radi d’acció barceloní que, en realitat, és qui absorbeix la majoria de les propostes expositives que es desenvolupen a Catalunya. És ben cert que tenim un clar exemple de resiliència en la sala Parés, ja que té més de 175 anys d’existència i està considerada com la més antiga a Europa en actiu, a més de que va ser la primera que es va fundar a Espanya. Altres exemples els tenim en la galeria Gaspar amb més de cent anys exhibint el treball d’artistes de nivell internacional, encara que ha canviat d’ubicació diverses vegades. També aviat compliran cinc dècades les galeries Eude, Dalmau i Joan Prats, entre altres.

Amb motiu dels 50 anys la galeria durà a terme una sèrie d’activitats que serviran per donar més notorietat a aquesta efemèride, com són la celebració de cinc exposicions, un acte central que es farà en dos espais de Reus com són la pròpia galeria i al Centre d’Art Cal Massó i la publicació d’un llibre que explica el recorregut que ha tingut la galeria fins als nostres dies. La primera exposició consisteix en una petita però excel·lent mostra de pintures de l’artista barceloní Modest Cuixart titulada Cuixart, natura diversa, comissariada per Raquel Medina, gran coneixedora de la seva obra, ja que havia estat directora de la Fundació Cuixart de Barcelona i que porta molts anys mostrant el seu treball arreu del món.

La següent exposició és l’acte central a través de l’exhibició de pintures i escultures d’una cinquantena d’artistes de la galeria amb el títol de Vincles, que servirà de reconeixement i agraïment per la vinculació que han tingut amb la galeria. Les següents mostres seran 50 anys d’art, on es podrà observar com ha estat la trajectòria de la galeria des de la seva creació, que es podrà contemplar a Cal Massó, espai ubicat en una antiga fàbrica de licors. Més endavant exposaran els artistes Jesús Curiá -escultor madrileny especialitzat en la figura humana des d’una perspectiva molt singular-, el pintor reusenc Josep Maria Morató Aragonés amb motiu del seu centenari, i la darrera serà la de Didier Lourenço.

Com es pot comprovar la varietat de propostes indica que la galeria dóna tanta importància als artistes actuals com als històrics que han deixat empremta en l’art català. És evident que existeix un gran interès en mostrar l’obra d’artistes figuratius, però sense obviar l’abstracció, ja que hi són presents creadors com Frank Jensen, Núria Guinovart, Joanpere Massana i Isabel Saludes.

La galeria Anquin’s va iniciar el seu periple l’any 1973 en una època complexa política i socialment, encara que el franquisme ja estava a les seves acaballes, ja que dos anys després desapareixia el seu autor, el general Franco. Segons recorda Pepa Quinteiro, la galeria va obrir les portes “en ple franquisme i amb un permís per escrit del Governador Civil”. Avui en dia en sembla inversemblant aquesta situació, però en aquell moment la realitat era una altra ben diferent.

El fet de posar en marxa una sala d’art dedicada plenament a l’art contemporani tenint en compte que la ciutat té un gran nombre d’artistes i personatges famosos com és el cas de Marià Maria Fortuny, Antoni Gaudi, Artur Aldomá, Joan Rebull, Joan Rubió i Bellver, Baldomé Galofré, Ceferí Olivé i Josep Tapiró, entre tants d’altres, demostrà una gran valentia per part dels seus fundadors Antoni Quinteiro i Pepita Giner, que van intuir l’important que seria ensenyar i exposar l’art de la segona meitat del segle XX en una ciutat allunyada del focus artístic com és Barcelona, amb la idea de que el públic resident a les comarques tarragonines no hagués de desplaçar-se a la Ciutat Comtal.

En aquests cinquanta anys la galeria ha realitzat més de 600 exposicions. A més, ha procurat que els seus artistes poguessin exhibir els seus treballs fora de Reus, a través d’assistir a fires internacionals, principalment europees, però també als Estats Units, fent que Anquin’s pogués ser coneguda fora del país.

Al poc temps de posar-se en marxa la galeria, apareixen els Salons de Maig. Una iniciativa que va permetre donar a conèixer o ressaltar la tasca d’un gran nombre de pintors i escultors. Segons la periodista reusenca Tate Cabré, autora dels textos i de l’edició del llibre 1973-2023. Anquin’s. Crònica d’una galeria d’art particular, “es van arribar a celebrar 40 edicions, amb una vuitantena d’artistes participants i tres-cents convidats als Sopars de les Arts”.

Però la tasca de la galeria no s’ha centrat només en oferir exposicions, sinó també en portar a terme el Concurs Biennal de Pintura Jove, així com l’obertura d’un nou espai dedicat a l’art contemporani i emergent com fou ARTLOFT que, malauradament va deixar de funcionar al cap d’uns anys.

Pepa Quinteiro és la seva directora des del 1992, substituint a la seva mare Pepita Giner. Forma part de la Junta Directiva del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC). És membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. En aquests 30 anys la seva aportació ha estat essencial en el desenvolupament i creixement de la galeria des de tots els àmbits. No només s’ha cenyit a presentar exposicions, sinó en la realització d’una sèrie d’activitats paral·leles com actuacions musicals, performances, presentació de llibres, tallers per a infants, visites guiades i cinema, procurant que la galeria fos un centre de reunió cultural on es posessin en pràctica diverses iniciatives que conviden al coneixement de l’art.

El llibre que s’ha publicat per festejar al cinquantenari es divideix en diferents apartats: textos de presentació de destacats personatges del sector artístic, cas del director de la sala Parés, Joan Antón Maragall; la catedràtica emèrita d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi, Mireia Freixa; la directora d’Anquin’s, Pepa Quinteiro i de l’autora del llibre, Tate Cabré.

El primer àmbit correspon a la Etapa inicial, que abasta el període 1973-1982, on es fa èmfasi en les celebracions dels Salons de Maig, el món de les subhastes i les fires d’antiguitats. El següent apartat fa referència a La consolidació de la galeria que, segons Cabré, es produeix entre els anys 1983 i 1992, moment que coincideix amb els JJOO de Barcelona; els concursos de pintura que serveixen per promoció de nous artistes, així com la fomentació del col·leccionisme a través de la “La Caixa d’Art”.

El tercer apartat està dedicat principalment al Relleu generacional, ja que al morir Pepita Giner, l’alma mater de la galeria, se’n fa càrrec la seva filla Pepa Quinteiro. Després ja ve el moment de L’eclosió de la galeria amb l’aparició d’un nou espai per mostrar el treball d’artistes emergents com va ser l’obertura d’ Artloft, on actualment s’ubica Anquin’s.

La resiliència és el títol que dona Cabré a un moment difícil i complex com va ser el període 2008-2012. Es creen els premis Go de pintura jove i el maridatge entre art i vi. L’últim àmbit correspon a La internacionalització, o sigui quan la galeria s’obre a altres mercats, principalment els europeus, participant en diferents fires que, de fet, és on obté més beneficis econòmics.

Hem volgut comentar breument el contingut del llibre perquè explica perfectament la història de la galeria, a la vegada que serveix per adonar-se de l’enorme complexitat i dificultat de viure o més ben dit sobreviure en una ciutat situada a poc més de 100 kms de Barcelona. Avui dia tenim la impressió o certesa de que l’art i els seus artistes ja no tenen la mateixa acollida per part dels col·leccionistes, sobretot els més joves, ja que prioritzen altres qüestions que no pas l’adquisició d’obres d’art, almenys dins del nostre entorn més proper com és el català