Doncs és difícil de dir. Jo diria que és bastant inclassificable. És una obra figurativa, però no realista. Bec de moltes fonts i molts estils: el naïf, el cubisme, l'expressionisme, el còmic, el surrealisme, tot el pop, etc. Al final, ho barrejo tot i tracto de crear un univers molt personal en el qual la màgia, l'alegria de viure, l'amor i l'humor ho inundi tot.
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
Llegeixo, escolto música, passejo, miro pel·lícules, vaig a exposicions... Vaja, que simplement visc i faig un munt de coses improductives (riu). En algun moment sorgeix la il·lusió per fer alguna cosa concreta, per dir alguna cosa, per comunicar alguna cosa... I ho plasmo en un petit full de paper o anoto la idea per escrit. Després, elaboro i treballo el dibuix fins que m'agradin i em convencin tant la forma com la idea. Passo el dibuix a la tela i començo a posar el color d'una forma totalment intuïtiva: s'inicia un diàleg amb l'obra en si. En algun moment del procés, començo a avorrir-me, i aquest és el moment de deixar de pintar; el quadre està acabat i, au, a una altra cosa. Perquè després torno a començar un altre quadre amb la il·lusió del principi.
Quan i per què vas començar a pintar?
Sempre m'ha agradat molt dibuixar, des que tinc ús de raó. En el moment per decantar-me en els estudis, les meves preferències eren arquitectura o disseny. Vaig tenir un problema de salut molt greu que em va portar a la taula d'un quiròfan, on em van operar a vida o mort; allà vaig sentir que abandonava el meu cos. Surava per sobre dels metges i m'envaïa una felicitat indescriptible. Vaig sentir una veu que em deia:;Jordi, has de tornar, tens molt a pintar. Vaig tornar a entrar en el meu cos, envoltat de dolors terribles. Quan vaig sortir del postoperatori, vaig decidir que em faria pintor i em vaig apuntar a Belles Arts. Sona una mica increïble, però és així com va passar. Des de llavors, l'art i la pintura només m'han aportat coses bones.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?
Vaig començar fent quadres amb molt pocs elements on predominava més el color marró i els grisos. Amb el pas el temps cada vegada tendeixo més al carregament formal, els meus quadres s'han omplert de detalls i hi ha molt més color. A nivell emocional, tendeixo més a l'alegria, l'amabilitat i la felicitat ... de la qual cosa me n'alegro molt.