Our webstore uses cookies to offer a better user experience and we recommend you to accept their use to fully enjoy your navigation.
More information
customize cookies
Show personalized recommendations based on your browsing on other sites.
Show custom campaigns on other websites.
Functional (required)
Necessary to navigate this site and use its functions.
Identify you as a user and store your preferences such as language and currency.
Customize your experience based on your browsing.
Al taller de Montse Valdes
Com definiries la teva obra?
La definiria com a realisme desfet o desimbolt, encara que darrerament estic en un procés de canvi i ara que estic donant més importància a les textures i energies que produeixen entre si els colors, algunes de les meves obres les podríem col·locar més aviat dins d’un estil abstracte-figuratiu. L’objectiu és sempre el mateix, això sí: recrear la bellesa interior de l'ésser humà. I és justament per això que he lluitat sempre perquè el que expresso surti des de dins, el més lliurement que he pogut de referents que em coartessin. Però sí que és veritat que al principi em van inspirar molt Gustav Klimt, Egon Schiele, Cézanne i Van Gogh, i una mica més tard, autors com Kandinsky, Picasso o Pollock
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
.Sempre he pintat amb model del natural, en sessions d’almenys tres hores i el quadre sobre del cavallet, havent preparat la tela prèviament amb textures per provocar accidents interessants. Però cada cop intento interferir-hi menys preconcebudament, i deixo que els accidents llueixin amb tota la seva espontaneïtat, experimentant amb diferents materials. Últimament, fins i tot baixo el quadre del cavallet al terra, de manera que la pintura està llançada sobre la tela per intentar afavorir aquests accidents que m'aniran inspirant cap a quin tipus d’obra final acabar creant.
Com ha evolucionat la teva feina al llarg dels anys?
Al principi, era una pintora molt realista; m'interessava interpretar la realitat fidelment, i m’era importantíssim pintar sempre del natural amb la model. Més tard, quan vaig sentir que dominava el dibuix i la tècnica (de la qual vaig estar obsessionada la primera dècada de la meva carrera), vaig introduir textures de volum en el quadre, de manera que em proporcionessin aquests accidents que trobo tan importants per tal d’impedir-me ser massa realista. Si te la mires de prop, a una pintura meva només veus cops d'espàtula o grans masses de color, però quan t’hi allunyes aquests senyals acaben construint la cara o els cossos molt definidament: el més important és que se'ns revela el ser d'aquest rostre fins al punt que la seva mirada et penetra i, fins i tot, et transforma.