És una obra amb un llenguatge molt personal de caràcter simbòlic, on es troben representades tant emocions més abstractes com diferents històries envoltades d’ambientacions clàssiques. La perspectiva està basada en la proporció dels elements i en com es relacionen, ja que cada
element del quadre és significatiu i forma part de la narració. Els relleus i textures tenen un protagonisme essencial, amb la intenció que el tacte també participi en el joc de la comunicació. Pel que fa a les influències, penso que el tarannà i els canvis de la vida ens van marcant la nostra manera de ser, de pensar, de sentir i també el discurs de l’obra i la manera de treballar. En aquest sentit, m’ha influït en primera instància el lloc de naixement: els paisatges i la cultura mediterrània d’una banda, però també l’entorn urbà i, per tant, el modernisme. Després, també m’han estat importants els viatges que he anat fent durant l’edat de formació, en què em van marcar tant la cultura oriental (Turquia, Egipte, Iran, Jordània, Líbia, Tunísia, Israel, Líban, Xipre...) com l’occidental (la visita a diversos països
europeus em va permetre conèixer més profundament les pintures d’avantguarda), passant també per la cultura clàssica grecoromana. Més endavant, també m’ha estat significatiu el contacte amb la cultura asiàtica durant les meves visites a la Xina clàssica, Cambodja i Vietnam. Aquesta última influència juga un paper molt important des del punt de vista de llum i color en els meus darrers treballs.

Visc la pintura com l’eina per poder entendre, expressar i compartir tot allò que m’emociona des de tots els punts de vista, des del més terrenal al més espiritual.

Tot comença amb una impressió que d’alguna manera m’emociona i em mou a submergir-
m’hi per entendre-la i poder crear tot un univers simbòlic i poètic, tot plegat per plasmar-la a
una altra realitat més física i palpable que entri en diàleg amb mi i el públic. L’obra es va gestant des del moment que s’encén aquesta espurna d’emoció, per després passar a preparar els diferents elements o objectes que formaran part de la narració pictòrica i tenir a punt colors, eines i terres per poder treballar els diferents relleus, pigments i tipus d’aglutinants que utilitzaré, així com tot el que mentalment preveig que podré necessitar pel joc amb textures, formes i elements cromàtics que caracteritza la meva obra. I, evidentment, bona música per estructurar la feina: en aquest punt, l’obra de J.S. Bach sempre m’acompanya, per a mi és oli en un llum.

Per poder definir la meva obra s’ha de contemplar la doble formació artística que he rebut.
Per una banda, des de la infantesa i per tradició familiar, una educació musical clàssica en
l’especialitat de guitarra i pedagogia musical (aprens conceptes de forma, estructura, abstracció, harmonia, ritme, món simbòlic o el valor expressiu que té la intensitat del gest). I,
d’altra banda, la formació en procediments pictòrics i pintura mural que m’ha propiciat poder
treballar en diferents tècniques i suports, fet que a poc a poc ha anat construint i enriquint una manera personal de treballar on el paper de la matèria i les diferents textures són un tret característic des d’un principi.

Des d’un inici he treballat amb una base matèrica. L’evolució ve per acumulació d’experiències: vas buscant la perfecció fins que t’adones que és a la imperfecció on hi ha la gràcia i, des d’aquell moment, comences a moure’t des d’altres paràmetres. En un principi era conceptualment més abstracte i gestual, i els colors, la matèria i la llum agafaven forma i moviment talment com si fossin música. Més tard van començar a entrar en escena personatges i símbols concrets i esquemàtics, envoltats de paisatges i petits detalls imaginàriament inspirats en racons descoberts en els viatges. La llum sempre ha estat un element important dins la narrativa de moltes de les meves obres, tot i que de vegades pot
estar substituïda per colors intensos, i en d’altres fins i tot estar absent. En les col·leccions més recents tota la narració està submergida en la llum i són el color i les textures brillants les que també “treuen el nas” per respirar d’una forma més subtil i més íntima.