L’englobaria dins el corrent realista contemporani. Això sí: en el meu cas, tot i que capto la realitat que percebo com a tal, sempre ho faig amb la intenció de construir la meva pròpia realitat. Perquè un quadre realista mostra, de fet, una realitat paral·lela a la que tenim davant.
D’alguna manera, l’objectiu és la transformació de la realitat que m’envolta mitjançant la plàstica i els recursos propis de la pintura, tot plegat sempre amb la intenció de transmetre emocions, cosa que a parer meu és la finalitat última de l’art. L’aprenentatge, així com les influències o l’experiència pròpia, són els instruments que utilitzo a l’hora de concebre, compondre i pintar els meus quadres.
Ens podries explicar com és el teu procés creatiu?
Encara que tot és “pintable”, no tot m’interessa. Treballo cada vegada més conceptes com la transitorietat, la impermanència, la simplicitat o la quotidianitat, i els trobo en tot allò que generalment passa desapercebut: tant pot ser un toll d’aigua, com un llençol estès o la branca d’un arbre.
D’aquesta manera, treballo dotant de significació i importància elements i escenaris anodins gràcies a la tria de composicions, llums i textures determinades. I és així, mirant el món, com arribo a l’estudi amb imatges sota el braç que m’impulsen a posar-me davant del cavallet moltes hores cada dia. Sempre he cregut que el procés creatiu és el que realment m’enriqueix: pinto diversos quadres a la vegada per tal de reposar la mirada entre un i un altre i que la “construcció” dels quadres sigui l’òptima.