Tota l’obra que he cultivat ha estat per mitjà de la pintura, a través de la qual he volgut retratar obra arquitectònica i interiors de cases i edificis d'autors com José Antonio Coderch, Saenz de Oiza, Antoni Bonet Castellana, Fisac, Josep Lluís Sert, Mies van der Rohe o Richard Neutra. L'arquitectura com a model és l'eina perfecta per poder tractar en pintura una cosa tan fonamental per a mi com és la llum. Parteixo de la tècnica realista i, per tant, d'un estil amb una llarga tradició. Del realisme americà del segle XX, per exemple, en prenc l'interès per la modernitat en termes conceptuals i, pel que fa a qüestions formals, per l’ús acurat de la perspectiva, el tractament de la llum i el color, i aquell intentar aconseguir una pinzellada neta.

El procés creatiu l’encaro en dues parts. Així, abans de la materialització en si del quadre en una fase posterior, m’enfronto a un primer treball més lent i laboriós com és el de la documentació sobre l'obra arquitectònica a "retratar". Quan es tracta d'un encàrrec privat o d' casa icònica emprenc un procés fotogràfic audiovisual de registre de l'espai. Altres vegades, en canvi, utilitzo fotografies d'arxiu o altres imatges que em faciliten fotògrafs especialitzats o arquitectes.

"Sempre he pintat, des de petita. Mai em vaig plantejar una altra professió. Bé, més que una professió, podríem dir que és una manera de viure i veure el món, perquè ser pintora condiciona, com altres professions, la teva forma de viure, és clar."

Al principi tenia un estil molt definit. Però el 2004 vam haver de buidar un pis de Rambla Catalunya d'un escriptor i periodista ple de llibres, en el qual havien viscut diverses generacions. Estava ple d'història. Vam gravar i fotografiar tot el pis mentre l’anàvem buidant. Un cop vaig tenir tot aquest material fotogràfic i audiovisual a les meves mans, el vaig utilitzar com a punt de partida per pintar-lo. Volia expressar la solitud i l'absència i vaig veure que reduint la paleta de colors i concentrant-me en els clarobscurs podia expressar millor aquestes sensacions. Sobretot em vaig fixar en com atrapar a través de la llum l'ànima d’un espai com aquell. Un altre punt d'inflexió va ser quan vaig començar a investigar i a preguntar a coneguts si tenien cases interessants o tenien amics que les tinguessin. No em venia de gust només centrar-me en cases antigues. És així com vaig anar a parar a La Ricarda, de l'arquitecte Antoni Bonet Castellana, per exemple.

Fins ara, el projecte més important que he realitzat ha estat “INSIDE”. Vaig estar una setmana “retratant” la nova seu de l’OTAN a Brussel·les dins del mateix edifici, en un perímetre d’alta seguretat. Va ser la primera vegada que aquesta institució realitzava una activitat artística dins de la seu. Per a mi també va ser una gran experiència, ja que era el primer cop que realitzava una obra tan grossa (2,35x6m) i en tant poc temps (només una setmana) i, a més, amb públic mentre pintava. També destacaria la residència artística a MANA Contemporary a Nova York gràcies a la col·laboració de la meva galeria Oslo, Elisabeth Ramfjord amb la Fundació Eileen S. and Family Kaminsky.