El 1945, en plena joventut, va ser membre fundador de Tertúlia, grup que fins a la seva dissolució en 1957 dinamitza la vida cultural de Montcada i Reixach i voltants.

Va obtenir el primer premi de la seva carrera el 1953, a Barcelona, ​​en guanyar el Premi Santa Dorotea de pintura en la modalitat de paisatge, la qual cosa li va obrir les portes de prestigioses institucions catalanes com el Reial Cercle Artístic o l'Ateneu Barcelonès.

Així va començar una nombrosa sèrie d'exposicions, tant individuals com col·lectives, sobretot en l'àmbit català, però també espanyol i internacional, amb participació en els Salons de Maig i col·laboracions amb la Sala Dalmau de Barcelona. El 2002, després homenatjar-lo en el seu 75 aniversari, es crea un fons d'art amb part de l'obra de l'artista i a principis de 2008 comença el seu camí la Fundació Joan Capella, fins als nostres dies.

Des del principi la seva trajectòria artística revela diverses influències: Cézanne, Rouault, Picasso, Benjamí Palencia, Francisco Bores, Ortega Muñoz, Zabaleta; tots es reflecteixen visiblement en la seva pintura sense arribar a sotmetre-la. A partir d'aquests mestres, Joan Capella va aconseguir un estil propi, una manera de fer disfressada d'aparent senzillesa. En les seves obres, el tractament precís del color i l'equilibrada composició de les formes transformen una realitat que, a través de la seva serena mirada, esdevé silenciosa harmonia.

Més informació