Allò que passa al món de Carmen Pastrana ho fa en o contra el buit, aquest blanc impol·lut dels seus fons que, indubtablement, es converteix al final en un inesperat protagonista més de les seves impecables escenes. Amb prou feines poblades, desolades, metafÃsiques, aquestes desenvolupen dià legs succints, però molt intensos on algú o alguna cosa es relaciona amb algun altre element i, en efecte, també amb el buit insondable que l'envolta. O contra ell.
CV
