Obres com la seva ratifiquen la vigència del medi perquè tenen el que fa de la pintura una forma d'expressió insubstituïble: la pinzellada com a residu sòlid que conserva la seva fluïdesa essencial -la de l'oli i també la del gest-, i el gest com a materialització del pensament. La pintura és poesia calcificada. Una excrescència de la mirada poètica, ni més ni menys.
“La poesía es prosa a cámara lenta.” –Nicholson Baker
